El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya.
La llei ens ha d’ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i es proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030.
Es tracta d’una normativa pionera a Europa perquè a diferència de la llei francesa o italiana, prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària.
Què exigeix la Llei?
La llei imposa una sèrie d’obligacions a tots els agents de la cadena alimentària, amb el corresponent règim sancionador. Entre d’altres, les empreses de la cadena alimentària, les entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquin a la distribució d’aliments estaran obligades a:
- Disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
- Mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments
- Aplicar la jerarquia de prioritats pel que fa al destí dels excedents:
- primera destinació l’alimentació humana,
- si això no és possible, l’alimentació animal,
- si tampoc és possible, a compostatge o altres usos tècnics.
- El client s’endurà el menjar que no s’acabi
El text també estableix deures específics a les empreses del sector de la restauració i l’hostaleria, entre els quals destaquen:
Facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, i informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú.
Utilitzar envasos que siguin aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs.
Malbaratament a les administracions públiques
La nova normativa imposa a l’Administració pública i a la resta d’entitats del sector públic l’obligació de:
Incorporar en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
Recollir i analitzar les dades de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i elaborar un Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
El Govern, amb la col·laboració del Consell Català de l’Alimentació, haurà d’elaborar també un Pla estratègic.
Espigolament
Un altre aspecte important a destacar és la Regulació de l’espigolament, com una activitat complementària i sense ànim de lucre que té com a objectiu prevenir les pèrdues alimentàries a la producció primària. Ben aviat es publicarà una Guia per a l’espigolament segur.
El malbaratament a Catalunya
A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.
Des de la Generalitat han posat a l’abast la nova Guia per a la implantació d’un pla de prevenció i reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari a les empreses agroalimentàries